Un esquinç dels lligaments del turmell generarà un edema i hematoma a causa del trencament de fibres. És molt important un correcte diagnòstic i un tractament eficaç per iniciar una mobilització precoç i controlada, importantíssima per evitar efectes secundaris de la immobilització i una correcta cicatrització.
Els lligaments són les estructures formades de teixit fibrós i col·lagen encarregades d’unir els ossos entre si dins les articulacions. La seva funció és l’estabilització entre una estructura i l’altra permetent els moviments naturals articulars i limitant els moviments anormals o excessius. Anomenem esquinç a la lesió d’aquest teixit, que en menor o major grau, provocarà una falta d’estabilitat articular i impotència funcional.
Com es lesiona?
Parlant de l’esquinç pel que fa al turmell, la lesió sempre serà per causa traumàtica. Una torsió excessiva, un impacte greu a l’articulació o un mal suport del peu, pot produir un estirament massa brusc d’un costat o l’altre del turmell realitzant una tensió que ni tendó, ni lligament, poden aguantar. Com que l’elasticitat dels lligaments és limitada, i menor que la dels tendons, pot acabar allongant-se, esquinçant-se, o trencant-se.
És molt més habitual trobar lesions dels lligaments externs del peu, per la major mobilitat i la forma estructural que presenten en comparació amb la zona interna.
Tipus de lesions
Quan es produeix un esquinçament o trencament parcial de fibres d’un lligament (lesió de grau II) el més usual és que es generi un edema immediat a la zona, acompanyat de l’aparició d’un hematoma, és l’indicador que hi ha hagut trencament del teixit i, per tant, vessament de sang.
La no presència d’hematoma no descarta la lesió lligamentosa, pot haver-hi microruptures, o una distensió o elongament (lesió de grau I). Aquest es genera amb un excés de tracció que, a causa de la moderada flexibilitat, dóna de si el teixit, que és incapaç de tornar a la seva mida inicial ràpidament. Necessitant en aquests casos tractament.
Una ruptura total del mateix (lesió de grau III) és la versió més greu d’aquesta lesió, requerirà un tractament molt més perllongat i en alguns casos operació quirúrgica per tornar a ajuntar les parts separades.
Tractament
El tractament passa sobretot per un bon diagnòstic, avaluar davant de quin grau de lesió ens trobem i decidir un tractament adequat. L’objectiu de la teràpia és refer la zona del traumatisme i ajudar que les fibres se cicatritzin i regenerin de manera adequada per evitar futures recaigudes, alhora que reduir el temps d’immobilització per optimitzar al màxim el temps de recuperació.
Fases del tractament:
Fase aguda: es farà fisioteràpia antiinflamatòria mitjançant tècniques manuals o altres tècniques o eines terapèutiques (electroteràpia, acupuntura, indiba…). Seria indicat en aquest punt del procés avaluar i corregir els bloquejos de l’articulació que s’hagin pogut generar en el moment del traumatisme.
Fase subaguda: iniciem la mobilització precoç controlada de l’articulació tan bon punt la lesió ens ho permeti. Amb l’ajuda dels tapes o embenats funcionals es comença la càrrega o marxa, amb, o sense ajuda de crosses. En aquesta fase podem incloure potenciació muscular, exercicis aquàtics, mobilitzacions passives per part del terapeuta, exercicis excèntrics, etc.
Retorn a la vida normal: exercicis de propiocepció o equilibri, potenciació muscular, i retorn a l’activitat física de manera controlada i progressiva.
La durada i intensitat de la rehabilitació dependrà de cada cos i lesió.
És important no menysprear una lesió d’aquest tipus. Un esquinç mal curat pot comportar conseqüències de per vida, alterant o modificant la nostra manera de caminar, i, per tant, generant lesions o sobrecàrregues a altres estructures llunyanes.
Quins factors poden influir a patir un esquinç de turmell?
Hem de portar un calçat adequat per practicar l’activitat física desitjada. No podem pretendre jugar en una pista de tenis amb unes vambes amb tacs, o baixar una muntanya amb un calçat massa tou. Sobretot hi ha d’haver un bon ajustament i adaptació al peu.
La debilitat muscular en general, i dels estabilitzadors del turmell en particular. És molt important realitzar entrenaments progressius i adaptats al tipus de terreny i activitat física que es vol realitzar.
I com sempre recordem que la fatiga, falta de descans, mala nutrició i hidratació són els grans factors de risc per patir aquesta i qualsevol de les lesions.